Osteopatia

-Què és l'osteopatia?

Tal com va dir el Dr. Still (creador de l’Osteopatia) l’aspecte fonamental resideix en posar la mirada de l’abordatge terapèutic en la salut i no en la malaltia o en la disfunció. L’osteòpata ha d’entendre en tot moment com l’organisme s’organitza per romandre saludable i en equilibri i el seu objectiu és ajudar-lo a aconseguir-ho. Tot això amb les directrius o regles que ens diuen que la salut no és un estat, sinó un ajustament dinàmic de l’equilibri, que fluctua constantment, i que estableix en nosaltres, adaptacions i compensacions que li permeten mantenir-se en homeòstasis. L’osteòpata busca en els seus pacients comprendre i llegir l’estratègia que l’organisme desenvolupa enfront dels elements pertorbadors que el desequilibren. Aquests elements poden ser multifactorials i inclouen totes aquelles alteracions (disfuncions) de la salut. Són per tant, elements físics, químics, emocionals, ambientals, hereditaris, socials, etc. …

-Quins beneficis pot aportar?

El benefici més gran que presenta l’osteopatia enfront d’altres teràpies manuals és el principi de ‘mínima intervenció’. Al contrari de les directrius i patrons d’actuació de les teràpies normalitzades, la medicina osteopàtica no busca la intrusió directa en una malaltia per a erradicar-la, sinó que analitza el possible origen i estudia l’evolució. Amb aquesta informació el professional pot pal·liar la malaltia eliminant la causa que l’origina, sense tècniques tan invasives o agressives (fàrmacs, aplicació d’aparells, etc.), fomentant així la capacitat d’auto curació de l’organisme.
I és que, està demostrada –davant certs problemes–, la facultat que posseeix el cos humà de regenerar-se, d’autosanar-se, d’adaptar-se als mecanismes lesionals i a les agressions externes: els éssers humans són capaços per si mateixos de cicatritzar les seves ferides, tancar ulceracions, sanar processos gripals eliminant agents infecciosos, soldar fractures òssies, recobrir objectes estranys amb teixit fibròtic…; l’osteopatia, senzillament, ajuda amb les seves tècniques a mantenir aquesta virtut.

" L'osteòpata cerca en els seus pacients el restabliment de l'equilibri, a través de la manipulació del sistema múscul-esquelètic es poden guarir les afeccions d'òrgans vitals o malalties, ja que aquesta manipulació ajuda a restablir el reg sanguini i tornar el grau de mobilitat normal a l'articulació malmesa i per tant al guariment del pacient. Una correcció postural, anatòmica i global. "

Sessió d'osteopatia estructural

Sessió d'osteopatia estructural

Quan un pacient acudeix a la consulta primer es redacta la història clínica (anamnesi), després fem una exploració que inclou la inspecció del pacient, la palpació de diferents teixits, la realització de test o proves de mobilitat per a buscar zones que hagin perdut la seva funció. Una vegada tenim el diagnòstic del problema es pauta el tractament utilitzant diferents tipus de tècniques estructurals, viscerals i cranials. Les tècniques utilitzades poden ser: estructurals (manipulació vertebral i d’altres articulacions, estiraments, mobilitzacions, massatge, …), viscerals (bombaments, tècniques fascials, …), cranials (equilibració funcional, tècniques de descompressió, …), tècniques fascials, arterials, drenatge limfàtic. Una sessió d’osteopatia en la nostra consulta té una durada aproximada de 60 minuts. Les sessions d’osteopatia posen en marxa una sèrie de mecanismes de curació que tenim integrats en el nostre organisme, per la qual cosa cal deixar un període de descans entre les sessions (normalment una setmana) perquè pugui restablir-se el bon funcionament corporal.

LLISTAT DE PREUS

SERVEI DURACIÓ PREU
logotip-osteopatia-469x313 OSTEOPATIA 60 minuts 40,00 €
Rotes Kreuz URGÈNCIES OSTEOPÀTIQUES 60 minuts 55,00 €

ABONAMENTS

PACK PREU TOTAL DESCOMPTE PREU AMB DESCOMPTE
PACK 3 SESSIONS 120,00 € 10 % dte 108
PACK 6 SESSIONS 240,00 € 15 % dte 204
PACK 10 SESSIONS 400,00 € 20 % dte 320

FAQS

Les preguntes més freqüents d' osteopatia

Existeixen poques contraindicacions per rebre una sessió d’osteopatia ,però existeixen unes contraindicacions que s’han de respectar sempre. 

La majoria de les vegades, si el tractament osteopàtic no és la millor indicació per a l’afecció del pacient, sí que pot ajudar-lo a recobrar un millor equilibri i un veritable benestar. Fins i tot en certs casos, permet a l’organisme lluitar més eficaçment contra certs mals que han de ser tractats per altres mitjans. Heus aquí alguns casos de contraindicacions:

Les malalties greus, en els seus períodes d’evolució aguda. Tal és el cas del càncer, de l’esclerosi en plaques i de la poliartritis durant els períodes de crisis. Les persones afectades per aquestes malalties poden, no obstant això, beneficiar-se de cures osteopàtiques fora de les crisis o quan el tractament específic ha estat aplicat.
Un traumatisme recent pot ser una contraindicació, especialment en el cas de fractura o de traumatisme cranial. Una vegada més, l’osteopatia podrà estar perfectament indicada més tard, quan la fase crítica hagi passat i quan s’hagi aplicat el tractament específic eventualment necessari.
Cada vegada que el terapeuta tingui dubtes quant a l’afecció que sofreix el pacient, ha de recórrer als professionals competents amb el propòsit de descobrir amb certesa la naturalesa de la patologia.

Existeixen molt pocs casos en els quals l’osteopatia estigui veritablement contraindicada. La majoria de les vegades, aporta una gran ajuda al pacient, permetent-li recobrar ràpidament el millor equilibri possible.

Seria presumptuós i fals atrevir-se a afirmar que l’osteopatia només té èxits. Els fracassos poden tenir diversos orígens, relatius als pacients, als terapeutes i a les indicacions incorrectes.

El pacient

Existeixen raons per a aquests fracassos la responsabilitat dels quals incumbeix al pacient. Generalment és perquè contínua portant una vida il·lògica i no es preocupa d’emprendre les reformes necessàries per a millorar el seu estat, bé perquè es nega a modificar la seva alimentació, s’esgota, dorm poc, beu o fuma massa, s’imposa gestos professionals nocius o es desembolica en un mitjà molt desfavorable per al seu equilibri moral o psicològic. No obstant això el pacient no té tota la culpa i pot ser massa fàcil, quan no arribem al resultat desitjat, fer recaure sobre ell la responsabilitat del fracàs. El terapeuta pot tenir també part de responsabilitat.

L’osteòpata

L’osteopatia és abans de res un art. És un art de curar i, com tot art, posseeix una part tècnica que s’aprèn i una part que depèn més de l’aptitud que de la tècnica. Un terapeuta pot dominar perfectament aquesta part tècnica i no obstant això no ser tan eficaç com volgués. L’experiència també entra en joc i és el fruit de la paciència i de la pràctica. L’osteòpata pot no trobar la veritable causa de les dificultats del seu pacient. Ben portat, un tractament osteopàtic, si no aporta la solució desitjada, dóna generalment al pacient un cert benestar i mai li és perjudicial, la qual cosa no podem dir de totes les teràpies.

Les indicacions

La mala indicació és una altra font de fracassos en els tractaments osteopàtics. L’osteopatia no és una panacea. Pot ser que no sigui el millor sistema actual per a tractar alguns problemes, o fins i tot que no estigui indicada. El terapeuta ha de ser responsable i romandre atent, no volent tractar-ho tot sistemàticament amb la seva tècnica. No som universals i hem d’acceptar treballar dins d’un esperit multidisciplinari de la sanitat.

Just després, sovint existeix una sensació de gran relaxació i gran lleugeresa, acompanyat algunes vegades de la sensació d’estar flotant.
Seguidament, la reacció la més freqüent és la fatiga que pot aparèixer en els minuts o les hores que segueixen la sessió i durar d’unes hores fins a dos o tres dies.
Algunes vegades, el cansament és acompanyat per la sensació d’estar masegat. El pacient pot sentir com a dolors difusos, profunds, interns, com després d’un gran esforç.
Aquestes dues reaccions són consecutives a la nova posada en circulació de les toxines que estaven estancades en les zones d’immobilitat alliberades per la sessió.
Les toxines estan posades de nou en la circulació i l’organisme ha de filtrar-les i eliminar-les, com si vinguessin de ser creades. La persona té cruiximent com després d’un gran esforç.
Aquestes reaccions poden ser proporcionals a la importància i al número de les zones que han estat alliberades, però també al grau de facilitat del cos a gestionar les seves toxines.
Algunes vegades, el dolor que porto al pacient a consultar pot intensificar-se durant diversos dies.
Durant els tres dies que segueixen a una sessió d’osteopatia, res és realment significatiu. Fatiga i dolor poden ser normals i no indiquen que la sessió hagi estat un fracàs.
Aquestes reaccions també expliquen per què les sessions no han de ser molt seguides. L’organisme necessita almenys una setmana per a digerir una sessió, i abans d’això, una nova intervenció crearia més pertorbacions que benestar. La majoria dels osteòpates, fins i tot separen encara més les seves sessions.
Efectes no desitjats
Una sessió d’osteopatia pot tenir efectes no desitjats, fins i tot contraris en comparació al que espera d’ella el pacient?

Tot canvi brusc d’un o diversos elements a l’interior de l’organisme, crea una certa confusió que aquest intenta reduir per a crear un nou ordre, una nova harmonia que li sigui favorable i li permeti mantenir un bon funcionament.
El traumatisme és l’exemple típic d’aquesta classe de trastorn en l’àmbit mecànic.
El terapeuta que tracta a la seva pacient cerca i allibera zones de tensió. Crea canvis en l’organització mecànica del cos. D’això resulta un cert desordre. El cos es veu obligat, després d’aquesta modificació, a crear un nou equilibri. Un osteòpata que porta bé el seu tractament posseeix tècniques d’ajust que permeten ajudar l’organisme a mantenir el millor equilibri possible al llarg de la sessió. Serà el mateix organisme el que faci el treball d’ajust íntim i profund que l’osteòpata no pot efectuar i per al qual es necessita un cert temps.
Aquesta fase d’ajust pot requerir un temps i algunes reaccions, que varien considerablement d’una persona a l’altra poden produir-se.
Per a alguns, aquesta fase passarà gairebé desapercebuda, mentre que per a uns altres, generarà manifestacions més importants.

Per realitzar les manipulacions en la sessió d’osteopatia no s’usa oli ni cap element lubricant. En certs casos i sempre que faci falta es pot usar oli d’ametlla de primera premsada en fred sense additius ni cap altra substància. L’afecte de l’oli d’ametlla és hidratant i permet que la pell també pugui recuperar-se millor després del massatge.  Puntualment i amb el permís del pacient també es poden aplicar cremes de calor en zones molt delimitades. Les cremes i olis s’aplicaran sempre que no existeixi cap reacció al·lèrgica del pacient.

L’osteopatia és una tècnica que consisteix a manipular estructura òssia, pell, teixit adipós i músculs del cos humà amb les mans per aconseguir produir al pacient un reequilibri i la capacitat d’auto sanació.”Sols les mans són capaces de tenir la suficient sensibilitat per notar els punts de tensió o d’exercir la pressió justa i exacte en un punt en concret.

Open chat
1
Bon dia, en què et puc ajudar?
Powered by