El sedentarisme afavoreix la incontinència urinària en dones de més de 60 anys

Un estudi de la Universitat Caledoniana de Glasgow i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya conclou que, per combatre aquest problema, les dones han d’asseure’s menys i moure’s més

Xavier Duran. 06/02/2020

El sedentarisme està directament relacionat amb la incontinència urinària en dones grans, segons un estudi del grup de recerca Ageing Well de la Universitat Caledoniana de Glasgow(Escòcia) amb la col·laboració de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). https://www.uvic.cat/ L’estudi s’ha publicat en obert a la revista “Plos One”

La incontinència urinària afecta, segons els autors, un 25% de la població mundial i és especialment freqüent en dones grans i en persones amb discapacitats neurològiques o físiques. Es defineix com pèrdues d’orina i n’hi ha tres tipus principals: la provocada per l’estrès, que es produeix quan la persona fa exercici, tus o esternuda, la d’urgència, que s’acompanya de moltes presses per orinar, i una mixta, que combina les altres dues.

L’exercici físic juga un paper important en la gent gran per reduir aquest problema. però fins ara no hi havia estudis que ho demostressin.

Ara, un equip de la Universitat escocesa, encapçalat per Javier Jerez-Roig, coordinador del grup de recerca Methodology, Methods Models and Outcomes of Health and Social Science (M3O) de la Universitat de Vic, ha trobat el primer enllaç directe entre el sedentarisme i la incontinència urinària en dones grans. A la recerca, també hi ha participat Maria Giné-Garriga, de la Universitat Caledoniana de Glasgow i de l’Escola Blanquerna de Psicologia, Educació i Ciències de l’Esport, de la Universitat Ramon Llull.
 

Asseure’s menys

Els investigadors van analitzar dades de 459 dones de més de 60 anys amb diferents tipus d’incontinències. Van ser triades dintre d’un grup que forma part de l’Enquesta Nacional de Salut i Nutrició dels Estats Units (NHANES). Totes van portar, les 24 hores del dia i durant cinc dies, un acceleròmetre, dispositiu per mesurar l’activitat física.

L’estudi prova que les dones amb incontinència urinària estan assegudes durant períodes de temps un 19% més llargs que les que no la pateixen. Els resultats són innovadors, segons Joanne Booth, una de les autores del treball:

“Sabem que l’activitat física pot ajudar en els problemes de la bufeta, però és la primera vegada que s’ha trobat una associació significativa entre comportament sedentari i incontinència en una gran cohort.”

Això porta Javier Jerez-Roig a afirmar que és fonamental “asseure’s menys i moure’s més” i que les estones d’asseure’s no siguin llargues i es desglossin períodes de menys de 18 minuts:

“Sabem que estar assegudes és dolent per a aquest col·lectiu, però fins ara no s’havia trobat evidència que pogués estar associat amb les pèrdues d’orina quan aquests períodes de sedentarisme són prolongats. Específicament, el tipus d’incontinència que sembla estar-hi més relacionat és el d’urgència.”

Per això, la solució, segons Booth, “no seria solament dir a les dones que facin exercicis musculars del sòl pelvià, sinó promoure que es moguin més i reduir el temps que s’asseuen”.
 

Les compreses, darrer recurs

Els investigadors recomanen a les dones seure menys i seguir tècniques senzilles, en comptes d’escollir com a primera opció les compreses, que només s’han d’utilitzar quan el tractament ha fallat i com a darrer recurs. Però ara se’n venen més que mai, com explica Booth:

“Tota la publicitat de materials per a la incontinència a les pantalles dels televisors n’està normalitzant l’ús com a solució per a aquest problema. Els missatges que s’estan publicant són que pots ser sexi encara que portis una compresa, però no és normal tenir pèrdues: és comú, però no és normal”.

Booth afegeix que “tres quartes parts de les dones poden millorar o curar els seus problemes d’incontinència mitjançant tècniques molt senzilles, com ara l’entrenament de la bufeta o exercicis musculars del sòl pelvià, movent-se més i modificant els hàbits”. 

També hi ha medicació, però creuen que només s’hauria d’utilitzar com a últim recurs un cop explorades totes les altres vies.

De cara al futur més proper, l’equip de l’Ageing Well està pensant a desenvolupar noves tecnologies de salut per proporcionar a les dones informació més exacta sobre com mantenir el control de la bufeta.

Can Pioc :”L’entrenament hipopressiu és vàlid per qualsevol edat i s’ha demostrat com la millor solució per frenar i revertir en gran mesura l’incontinencia urinaria derivada d’un sòl pèlvic debilitat.”